La sessió es va iniciar amb la benvinguda de la senyora Anna Parés, degana del COLPIS, que va presentar l’acte i va fer esment del cicle d’activitats que conjuntament els col·legis professionals de la secció de socials porten a terme des de fa aproximadament un any. D’aquestes va destacar altres sessions dedicades també a l’àmbit de la resolució de conflictes i la mediació que s’han realitzat al CEESC i al CTESC.

Conflictologia i justícia restaurativa
A continuació, la primera intervenció va anar a càrrec del senyor Eduard Vinyamanta, que és doctor en Ciències Socials i director del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC. Vinyamata va incidir en els conceptes de conflictologia i justícia restaurativa. El primer terme és un compendi de coneixements i habilitats per intervenir en la resolució pacífica i no violenta dels conflictes socials. Aquesta disciplina intervé en els orígens i causes dels conflictes i ho fa de forma indirecta. La seva orientació professional és transversal i multidisplinar ja que inclou la mirada de totes les professions de l’àmbit social.

El concepte de justícia restaurativa, aborda els processos de reconciliació entre les víctimes i els victimaris, i incorpora sistemes de reparació. Aquest terme està estretament vinculat al de justícia ciutadana, que és aquella que ve impulsada pels mateixos ciutadans. Els casos que va presentar per il·lustrar aquests conceptes són de diferent naturalesa. Des de conflictes armats a alguns territoris d’Amèrica Llatina, fins als derivats al nostre país pels problemes de l’habitatge i els desnonaments.

Resolució alternativa de nous conflictes socials
La segona part de la sessió va ser una taula rodona sobre la resolució alternativa de nous conflictes socials. En aquesta es van tractar els àmbits de la mediació hipotecària, la convivència intercultural, i la mediació social i l’espai públic.

En primer lloc va intervenir la senyora Mercè Claramunt, advocada i mediadora, i diputada responsable de Mediació del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Ella va presentar el Servei d’Intermediació del Deute Hipotecari que està impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aquest servei té per objectiu evitar la pèrdua de l’habitatge per impagament de la hipoteca, i ho fa a través de tres mètodes: dació en pagament, refinançament a través de la modificació de les quotes, i la quita.

La senyora Claramunt va assenyalar que en el primer any de funcionament s’han redreçat un 40% dels expedients, i va fer balanç dels resultats obtinguts, del nivell de satisfacció de les persones usuàries, i dels nous serveis que es posaran en marxa. Aquest projecte es proposa com una bona pràctica de col·laboració entre administracions, que busca la resolució d’un conflicte tan important com és el de l’habitatge i els desnonaments.

En segon lloc, el senyor Òscar Negredo, membre de la comissió de convivència del Pla de Desenvolupament Comunitari de Poble Sec i cap del servei de mediació de l’Hospitalet de Llobregat, va presentar el projecte “Fem un cafè” del Poble Sec. Aquest projecte és un espai de trobada informal que fomenta la participació dels veïns i veïnes d’una manera poc dirigida i autogestionada. Pretén alhora, millorar la identitat del barri aprofitant les sinèrgies positives del territori.

Paral·lelament el senyor Negredo va presentar també el projecte “Diàlegs veïnals” que promou l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat juntament amb entitats de la ciutat i els mateixos veïns. Aquest, de característiques similars a l’anterior, posa en valor la convivència tant entre veïns i veïnes de diferents orígens ètics i culturals, com generacionals. En concret es porta a terme als barris de Collblanc-Torrassa, Florida-Pubilla Casas i el Gornal.

Mediació comunitària
Finalment, va ser el torn de la senyora Mercè Zegrí, coordinadora d’accions comunitàries de la Fundació Desenvolupament Comunitari. Ella va posar en valor la mediació comunitària en relació a la social, ja que aquesta situa en el centre del procés a la pròpia comunitat. Apunta que aquestes pràctiques milloren les relacions i la convivència de forma més estreta a través de vincles amb el seu territori.

El tipus de conflictes amb els que la FDC treballa de forma més important són els d’ocupació intensiva de l’espai públic, i els relacionats amb actes de vandalisme. En ambdós casos les formes de mediació varien en funció de la naturalesa dels problemes que tractin.

Zegrí, també va remarcar la importància de la fase de diagnosi en el procés de mediació. En aquest primer moment d’aproximació al conflicte i als agents que hi intervenen, es deriven espais de reflexió i presa de consciència. Les tècniques que habitualment es fan servir són l’observació i l’entrevista en profunditat.

La sessió va finalitzar amb un torn obert de paraula en el que alguns assistents van voler aprofundir sobre les tècniques que planteja la conflictologia per abordar problemes socials, i de com pot arribar a incidir en els orígens i causes d’aquests.

Posteriorment es va obrir un debat relacionat amb la mediació hipotecària, en el que es van aclarir alguns del canals i circuits que el Servei d’Intermediació del Deute Hipotecari fa servir actualment per intervenir en els diferents casos. Sobre aquesta qüestió es va contraposar el model d’intervenció de les administracions en relació al dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.