Jaume Magre, professor de Ciència Política a la UB, va voler obrir la jornada amb una frase del poeta Jaime Gil de Biedma, “Que la vida va de debò, un s’adona, de vegades, massa tard”, la qual va repetir en diverses ocasions al llarg de la seva locució, tot posant de manifest que els partits polítics no han sabut llegir la realitat del que estava passant al seu voltant. Segons Magre, “ara mateix hi ha un moviment soterrani extraordinari” que les forces polítiques no poden ignorar ni desatendre. “Les demandes dels ciutadans són molt clares”, va afegir. Per Magre els tipus d’alcalde dels anys 80 tenen molt poc a veure amb l’elit política actual, més allunyada dels ciutadans.

Respecte els vots obtinguts per cada partit, el director de la Fundació Pi Sunyer va voler subratllar el fet que “mai un partit polític havia obtingut tant poder amb tants pocs vots”, en referència a Convergència i Unió, i va destacar que tant Iniciativa per Catalunya Verds com Esquerra Republicana de Catalunya, de qui va dir que es tracta d’un partit que “ha envellit prematurament”, havien obtingut els pitjors resultats de la seva història. El mateix li ha succeït al Partit Socialista de Catalunya, que per primer cop en la seva història no ha arribat a obtenir el vot d’un de cada quatre catalans. Tans sols, va apuntar Magre, van obtenir un miler més de vots que en les eleccions municipals de 1979, en una democràcia encara embrionària. 

Jaume Magre va destacar també que s’haurà de vigilar l’avenç de Plataforma per Catalunya ja que, segons la seva opinió, encara pot créixer molt més. 

“Tenim una premsa desbocada que no és fidel a la realitat”

Per Jordi Argelaguet, doctor en Ciència Política, tant els mitjans de comunicació com els propis partits polítics es mantenen, sovint, aliens a allò que veritablement passa. Segons Argelaguet, un clar exemple ha estat l’acampada a la Plaça de Catalunya pels coneguts com a ‘Indignats’, una mobilització que, segons ell, s’ha magnificat per part dels mitjans. “Tenim una premsa desbocada que no és fidel a la realitat i, això, provoca encara més confusió”, assegurà.

Pel professor de la UAB, Esquerra Republicana de Catalunya té un problema de discurs, afegit al fet que “ha fet coses malament i encara reitera”. Més contundents van ser encara les seves paraules per al PSC, dels quals va afirmar que s’havien enfonsat amb una “caiguda històrica” i que ‘tenen fuites per totes bandes’, trobant-se ara mateix “en estat de xoc”.

Apuntant a una dada simbòlica, el doctor Argelaguet va posar com a exemple el fet que l’any 2003 l’alcalde més important de CiU era el de Sant Cugat. Ara, al 2011, l’alcalde més important del PSC és el d’Hospitalet, en clara referència a com s’ha revertit el panorama polític a Catalunya en els darrers 8 anys.

Argelaguet va qualificar “d’horrorós per al país’ l’avenç de PxC”, afegint “val més que ens anem acostumant tots plegats” a la seva presència i evolució. Del Partit Popular va apuntar que el seu triomf en els passats comicis es deu, sobretot, al que ha passat al conjunt de l’Estat espanyol més que no pas a Catalunya, tot assegurant que “els socialistes tenen raons per patir”.

“Estem vivint un canvi de model electoral”

Finalment va tancar la taula el també analista polític i col·laborador de l’ICPS, Oriol Bartomeus, qui va manifestar que “el problema d’Espanya és un problema profund”. Per Bartomeus la situació actual del PSOE no es deu únicament a la seva gestió de la crisi econòmica sinó, molt especialment, a un problema estructural. Segons l’analista, els socialistes fa anys que estan perdent el vot urbà de les classes mitjanes espanyoles a favor del Partit Popular.

Per Bartomeus el fet més destacable és que “estem vivint un canvi de model electoral”. Segons ell, tant partits com mitjans continuen enquistats en la inèrcia del model clàssic, format per dues grans forces polítiques i altres de petites, que ja no es correspon amb la realitat. “Avui és impossible posar els partits petits a la columna ‘d’altres’ com fèiem fa anys”.

Un altre punt remarcable per Bartomeus és el fet que l’electorat, tant de CiU com de PSC, està envellint, fet que lliga, segons ell, amb la constant caiguda del vot d’ambdós partits. Alhora va voler destacar que “el vot en blanc no para de créixer de manera espectacular”, fet que demostra que, juntament amb els vots nuls, “hi ha un vot protesta que es consolida”. Per Bartoemus “la població ha passat de la desafecció del 2006 a la indignació del 2011”. 

D’altra banda Bartomeus va assegurar que una altra clau per a entendre que està passant és assimilar que “Catalunya ha viscut un canvi social brutal” en els darrers anys. Segons l’analista, “no podem passar de la immigració com a tema de l’agenda política. Els partits tradicionals l’eviten, i evitant-la no fan més que fer créixer Plataforma per Catalunya”.

Finalment Bartomeus va assenyalar que avui l’àrea de referència ja no és la coneguda com a ‘cinturon rojo’ de l’àrea metropolitana de Barcelona, sinó la segona corona, on viuen els fills de la immigració dels 60.

Després de la taula va tenir lloc un ampli debat de més de mitja hora entre el públic i els ponents.