Martha Nussbaum ha centrat els seus treballs en filosofia antiga, filosofia política, filosofia del dret i l’ètica. Considerada una de les veus filosòfiques més innovadores i influents del panorama actual i defensora del paper de les humanitats en l’educació, Nussbaum defensa en la seva obra una concepció universal dels drets de la dona que sigui capaç de superar els límits del relativisme cultural. Les seves teories arrenquen del convenciment que persones que entenen de diferent manera el bé poden posar-se d’acord sobre alguns principis ètics universals que siguin aplicables en qualsevol lloc on es doni una situació de desigualtat i d’injustícia.

Nascuda a Nova York el 1947, Nussbaum va estudiar a la Universitat de la seva ciutat natal i es va doctorar en Dret i Ètica a Harvard en 1975. Fundadora i coordinadora del Centre de Constitucionalisme Comparat, en l’actualitat és Ernst Freund Distinguished Service Professor de Dret i Ètica del Departament de Filosofia de la Facultat de Dret i de la Facultat de Teologia, de la Universitat de Chicago, després d’haver impartit docència a Harvard, Brown i Oxford.

Entre 1986 i 1993 va ser assessora d’investigació en el World Institute for Development Economics Research (Hèlsinki, Finlàndia), que forma part de la Universitat de les Nacions Unides. Ha presidit el Comitè per a la Cooperació Internacional i el Comitè per a la Situació de la Dona, tots dos de l’Associació Americana de Filosofia. Ha estat membre del Consell de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i de la Unió del Consell Americà de Societats d’Estudi.

Pel que fa a la seva obra ha escrit, entre altres, Aristotle’s De Motu Animalium (1978), Love’s Knowledge (1990), The Therapy of Desire (1994), Poetic Justice (1996), Sex and Social Justice (1998), Women and Human Development (2000) i Upheavals of Thought: The Intelligence of Emotions (2001).

El Premi

El Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials es concedeix a aquells “la tasca creadora o d’investigació dels quals representi una contribució rellevant en benefici de la humanitat en els camps de la història, el dret, la lingüística, la pedagogia, la ciència política, la psicologia, la sociologia, l’ètica, la filosofia, la geografia, l’economia, la demografia i l’antropologia, incloent les disciplines corresponents a cadascun d’aquests àmbits”.