L’encarregat de presentar l’acte va ser Joan Lluís Pérez Francesch, director de l’ICPS, que després de donar la benvinguda va deixar pas a la intervenció de la investigadora Berta Barbet. En primer lloc, Barbet va fer incidència en el context d’aquestes eleccions concretes, amb el rerefons del Brexit, però va apuntar que Corbyn va ser capaç de fer que la campanya electoral girés al voltant de temes socials i no pas sobre del recurrent tema d’Europa. En aquest sentit, va indicar que les campanyes electorals, com demostra el cas concret del Regne Unit, són útils per a mobilitzar els votants (de fet, molts dels votants del partit laborista van decidir el seu vot dos dies abans de les eleccions).

A continuació va intervenir Ernesto Manuel Pascual, professor de Ciència Política de la UAB, que en la seva primera reflexió va dir que s’havia produït una desconnexió entre les bases i les elits. En temps postmoderns, va dir, l’afiliació partidista té menys pes, augmenta la fragmentació i la volatilitat, i és més fàcil saltar de partit a partit. En les eleccions britàniques van haver-hi diverses bretxes (o clivages): la generacional, la de camp-ciutat, la del nivell educatiu… Tot això va tenir influència en el resultat final. Així mateix, va ratificar les paraules de Barbet pel que a la importància de les campanyes electorals i que el candidat importa: Corbyn semblava més creïble que no pas May. Segons ell, tot i l’amarga victòria de la segona, la pregunta és: Quan durarà May? Hi haurà eleccions abans de l’hivern?

La tercera ponent, la periodista Carme Colomina, va començar la seva intervenció dient que el partit conservador no havia sabut llegir la voluntat de la gent i que la campanya electoral de May va ser plantejada des de la vanitat. En aquest sentit, el fet de perdre escons canvia la posició del Regne Unit a l’hora d’anar a negociar el Brexit. També va apuntar que els conservadors es van menjar l’espai polític de l’UKIP i va indicar que els mitjans d’informació tradicionals han perdut la influència d’antany, sobretot entre els joves, tema del qual es va tractar llargament en la segona part de la sessió.

I és que a les eleccions del Regne Unit els joves van tenir un paper rellevant (el 67% dels menors de 25 anys van votar el partit laborista), però Berta Barbet va acabar indicant que al final sempre seran una minoria respecte la societat i que la seva veu serà difícil que pugui acabar decantant la balança. Durant el debat final també es va parlar del paper de les dones en el món de la política (ja no només en el cas de May), es va dir que els atacs terroristes no modifiquen el comportament electoral però sí que ho fa la gestió de crisi del govern de torn, es va parlar sobre el cas particular d’Escòcia (en què els nacionalistes van perdre pes) i finalment es va tancar el debat indicant que circumscripcions electorals són molt poc mal·leables pel que fa a la direcció del vot dels ciutadans.