Notícies
La jornada va ser presentada per Abel Pié, president del Consell de l’Advocacia Catalana, i Jordi Pacheco, membre de la junta del Colpis. Després d’unes paraules introductòries es va deixar pas a les dues primeres ponències: “La perspectiva comparada dels delictes electorals”, a càrrec de Jordi Barrat (professor de Dret Constitucional a la URV i observador electoral internacional per l’OSCE, la UE, el Consell d’Europa i el Diplocat), i “Els delictes electorals a Catalunya”, a càrrec de Josep Antoni Rodríguez Sáez (portaveu de Jutges per la Democràcia a Catalunya).
Jordi Barrat va apuntar que no hi ha uns estàndards internacionals a l’hora de definir un delicte electoral: cada país té un context diferent, motiu pel qual l’obstrucció d’un procés, el frau electoral, els incentius, les amenaces o les irregularitats registrals poden ser percebuts de manera diferent. Dins del nostre context cal diferenciar entre delicte electoral i mala praxis, i va manifestar que el dret penal és l’últim recurs al qual caldria recórrer en una disputa o conflicte electoral. Un procediment electoral té uns terminis molt curts mentre que un procés penal és molt llarg. Com resoldre aquesta controvèrsia? Per la seva banda, Josep Antoni Rodríguez va reconèixer que l’àmbit electoral penal és força desconegut dins de la judicatura. No existeixen gaires casos de sentències al respecte, sobretot perquè el dret administratiu ha funcionat de manera efectiva. Després de definir els dos grans grups d’infraccions (les pròpies del procés de votació i les de propaganda electoral), va fer esment al cas de l’estelada a l’Ajuntament de Berga, que segons ell no hauria d’haver estat considerat delicte penal.
La segona part de la jornada va comprendre la taula rodona “La LOREG a debat”, que va ser moderada per la politòloga Gemma Ubasart. Els dos ponents, advocats de professió, van ser: Elena Moreno, membre de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, i Benet Salellas, diputat al Parlament de Catalunya. Durant la taula rodona es va aprofundir sobre les incidències més habituals en un procés electoral i es va comentar que la LOREG del 1985 està desfasada. Segons Benet Salellas, caldria una nova llei millorada i posada al dia, també quant al dret penal electoral. Així mateix, es va fer aprofundir en la propaganda electoral, un concepte subjectiu que pot arribar a provocar controvèrsia. Com a colofó, es va afirmar que el sentit comú i la proporcionalitat haurien de ser preeminents en qualsevol procés relacionat amb un “possible” delicte electoral i deixar el dret penal com a última instància.