EL COS D’ACCIÓ EXTERIOR I DE LA UNIÓ EUROPEA: UNA NOVA SORTIDA PROFESSIONAL

Dilluns 9 d’octubre el Colpis va organitzar, amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, una sessió de presentació de l’Avantprojecte de Llei de creació d’un cos d’acció exterior i UE, per a la qual vam comptar amb la presència de la Hble. Sra. Meritxell Serret i Aleu, consellera d’Acció Exterior i UE del Govern de la Generalitat de Catalunya; amb el degà del Colpis, el Dr. Jordi Pacheco; amb el Dr. Josep Antoni Rom Rodríguez, rector de la URL; amb el Sr. Onno Gerard Hubert Seroo, director del grau en Relacions Internacionals de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals.  Blanquerna-URL; amb el Dr. Rafael Grasa, professor honorari de Relacions Internacionals. Universitat Autònoma de Barcelona; amb la Sra. Aïda Díaz, responsable del programa d’internacionalització del departament de Recerca i Universitats; amb el Dr. Ismael Peña, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; amb el Dr. Josep Lluís Micó, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals. Blanquerna-URL, i amb la Sra. Débora Miralles, comissionada de relacions internacionals del Colpis. A l’acte van assistir més d’un centenar de persones, presencialment i en línia.

Un projecte de cos d’acció exterior és una prioritat pel govern català en vista del context internacional actual i de la tendència creixent de l’acció exterior de la Generalitat, així com una oportunitat per posar en valor els professionals d’aquest àmbit.

La projecció professional dels estudis en Relacions Internacionals tenen una dimensió indispensable que engloba la pau i seguretat, gestió de conflictes, l’ajuda humanitària, la cooperació al desenvolupament… entre molts d’altres. Temes sobre els quals s’ha demostrat la necessitat imperant de ser aproximats pels governs a fi de complir amb la seva funció de servei públic. Amb la creació d’aquest cos, com a institució pública i govern, la Generalitat vol fer un pas endavant transcendent a l’hora de capacitar i estructurar una acció exterior dirigida no només a adreçar les polítiques europees, sinó també a posar èmfasi a aquesta llarga tradició d’obertura de la pròpia societat catalana que es trasllada a les institucions en forma de relacions bilaterals amb diferents governs d’arreu del món, així com fomentar el teixit de xarxes entre organitzacions i a nivell multilateral.

D’altra banda, en bona mesura, les polítiques públiques es decideixen en la Unió Europea, amb la qual cosa, esdevé una necessitat de país comptar amb especialistes en la matèria en les nostres administracions públiques.

Des d’un punt de vista jurídic, l’Estatut d’Autonomia contempla la competència de la Generalitat per a l’acció exterior i estipula que s’ha de dotar de personal preparat per a dur a terme aquesta tasca. D’altra banda, la Llei 16/2014, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que fixa el marc normatiu i encomana, en la seva disposició addicional primera, que el govern ha de dur a terme el desplegament reglamentari necessari per dotar l’administració del personal amb preparació i coneixements específics per exercir aquestes funcions.

El propòsit final d’aquesta secció d’acció exterior és, no només defensar els interessos de l’administració i societat catalana, sinó també servir als de les nostres contraparts. La finalitat és establir relacions de benefici mutu, per tal de guanyar credibilitat com a socis i amb aquesta confiança solidificar la reputació de Catalunya com a actor en l’esfera internacional. A banda d’aquesta idea general d’entrada, s’ha elaborat un llistat amb els objectius principals que obeirien la necessitat de creació d’aquest cos:

• Dotar a l’administració pública de la Generalitat del personal qualificat necessari per exercir aquestes funcions d’assessorament
• Dibuixar estratègies i objectius per internacionalitzar polítiques públiques o projectes compartits
• Interlocució amb diferents governs i institucions europees
• Acompanyar a la societat civil
• Participació en organismes internacionals i multilaterals
• Incrementar la capacitat d’atreure i retenir el talent
• Defensar els interessos de la societat i les institucions catalanes arreu del món
• Facilitar la mobilitat i l’intercanvi d’aprenentatges entre els diferents departaments
• Reforçar la projecció i capacitat d’influència de Catalunya a l’exterior

La Generalitat pretén que el prestigi regni des del moment d’inauguració del cos, és per això que l’accés serà regit per criteris estrictes d’igualtat, capacitat i mèrit a través d’un concurs específic i els treballadors actuals faran torns de promocions internes mitjançant procediments selectius.

L’Ismael Peña, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i anterior director general de participació ciutadana i processos electorals, ens assenyala que hi ha una part generalista que s’ha de mantenir però el dinamisme imperant dels nostres temps ens requereix passar a l’acció. L’actuació ha de venir de sectors molt concrets i, generalment, transversals, amb la qual cosa és crucial la coordinació dels departaments. Apunta tres problemàtiques molt presents en la pràctica i que l’agrupació d’un cos d’acció exterior ajudaria a treballar d’una manera diferent:

• Agrupar funcions per saber quins son els codis que comparteixen (saber quins son els actors rellevants en l’àmbit internacional o nacional; innovació de metodologies, perspectives futures; establir un idioma comú per tal d’esbrinar quins instruments necessitem per tenir un impacte en el mon…)
• Endreçar la oferta: determinar qui ofereix aquests perfils professionals i coneixements, així com crear un itinerari formatiu a llarg termini.
• Endreçar la demanda: polir uns criteris de selecció i identificar les competències crucials pels llocs de treball en concret.

Aposta per un model formatiu modern basat en les competències on es premiïn les habilitats aconseguides sobretot al terreny pràctic, i que les noves persones siguin educades conjuntament amb els companys experimentats per tal de compartir bones pràctiques.

Una segona intervenció, duta a terme pel professor Rafael Grasa, doctor en filosofia i professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, expert en seguretat i resolució de conflictes, i antic assessor de la Generalitat i president de l’ICIP (Institut Català per la Pau), ha definit els coneixements rellevants que requereix el/la professional que formi part del cos d’acció exterior.

• Coneixements cognoscitius.
• Formació en el funcionament de la Unió Europea.
• Qüestions d’acció exterior (pau, convivència, migracions, anàlisi de conflictes, geopolítica…)
• Formació procedimental.
• Habilitats toves (treball en equip, empatia, comunicació afectiva, lideratge, pensament crític, creativitat, contenció, diversitat cultural, comunicació…)

En aquest sentit, Onno Seroo, director del grau de Relacions Internacionals de la universitat Blanquerna, antic director de relacions institucionals de la UNESCO de Catalunya, afegeix tres pilars que considera indispensables per a tot aquell/a que vulgui entrar al cos: estudis regionals; competències comunicatives; i un alt coneixement d’idiomes.

Per últim, Aida Díaz, politòloga i responsable del programa d’internacionalització del departament de recerca i universitats, amb una àmplia experiència dins del camp, en vista dels seus 16 anys de recerca en temes europeus i internacionals, reclama la necessitat de l’existència d’un cos d’acció exterior per tal de comptar amb uns professionals reglamentàriament formats en la matèria, atès que ella va haver d’aprendre en el seu dia a dia.  Destaca la importància del coneixement dels instruments i les institucions de la Unió Europea així com de geopolítica. La transversalitat també és una peça clau en la seva feina, és per això que posa en relleu la necessitat de xarxes que connectin tant diferents departaments de la mateixa Generalitat, com entre governs locals o internacionals. Finalment, destaca la dificultat de gestionar i negociar conflictes o esdeveniments en el moment en què una pluralitat d’actors entra en joc. Per això és necessària una instrucció en diplomàcia i protocol a fi de respectar les formalitats.

Podeu visualitzar la sessió íntegra al següent ENLLAÇ