Va teoritzar sobre l’estructura interna dels partits i va introduir la necessitat de comptar amb la ciència política per dissenyar les institucions polítiques. Així mateix, va dedicar part dels seus estudis a l’impacte de la televisió i els mitjans de comunicació en la societat.

D’altra banda, va impulsar la creació de la primera Facultat de Ciències Polítiques a Itàlia, la Cesare Alfieri, i el 1971 va fundar la Rivista Italiana di Scienza Politica. Col·laborador habitual del diari Corriere della Sera, l’any 2005 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials en reconeixement a la seva carrera professional dedicada a l’elaboració de l’actual teoria de la democràcia. Les seves obres han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes.