Més d’un centenar de persones van assistir a aquest debat on es van analitzar els per què dels resultats electorals del passat 25N a Catalunya. A la taula, Jordi Argelaguet, professor titular de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Centre d’Estudis d’Opinió; Oriol Bartomeus, professor de Ciència Política a la UAB i a la Universitat de Barcelona; Joan Botella, catedràtic de Ciència Política a la UAB; Ricard Fernández Deu, periodista i advocat i Joan Marcet, director de l’ICPS.

Diverses són les lectures que els ponents van realitzar del que va passar el dia de les eleccions al Parlament i de les conseqüències que tindrà el vot dels catalans i catalanes en un futur proper, amb alguns elements però on tots ells van estar d’acord: l’excepcional participació, la importància dels mitjans de comunicació i les xarxes socials durant la campanya, el caràcter històric dels comicis, la falta d’encert de les enquestes i els mals resultats de CiU, tot i guanyar les eleccions.

Segons Jordi Argelaguet, qui va reconèixer que ‘ningú esperava els resultats que van haver-hi’, ‘estem davant d’un canvi de sistema de partits’. D’altra banda, el director del CEO va assegurar que ‘hi havia la idea que en aquestes eleccions es votava pel dret a decidir’, afirmació que va subscriure el catedràtic Joan Botella, per qui l’element més important pels ciutadans no era escollir un nou Parlament sinó obrir la porta a un procés històric, ja que ‘la gent pensava que un canvi profund estava a l’abast i que era imminent’. Sobre això el professor Argelaguet va apuntar que ‘col·lectivament hem perdut una oportunitat històrica’.

Tots els ponents van coincidir en la influència dels mitjans de comunicació i en la percepció dels mitjans espanyols de que amb el fracàs de CiU el ‘problema català’ s’havia acabat. Per Joan Botella, però, a Madrid no estan tan convençuts. Una opinió que no comparteix el periodista Ricard Fernández Deu, per qui ‘el soufflé (independentisme) ha baixat després de les eleccions’.

Diferents opinions va haver-hi sobre l’abstencionisme diferencial. Segons Argelaguet aquest ‘segurament està en vies d’extinció’, una afirmació que van contradir Oriol Bartomeus, qui va assegurar que aquesta tornaria a aparèixer, i Joan Botella, per qui l’abstenció diferencial només desapareix ‘quan l’aposta que hi ha sobre la taula és forta’. D’altra banda, tots ells van coincidir en que ens estem trobant amb un electorat cada cop més infidel i voluble, i en la manca de connexió entre els partits polítics i els ciutadans.

Ha funcionat l’estratègia de CiU?

Aquesta pregunta se la plantejava el professor Bartomeus. La seva resposta va ser, a mitges. En la seva opinió l’estratègia de Convergència i Unió era ‘mobilitzar l’opció nacional catalana contra el gran enemic dels catalans (el Partit Popular)’, aconseguint una majoria excepcional. La participació va ser excepcional, però la majoria no. Augment de vots a Esquerra Republicana de Catalunya i a la CUP, per una banda, i al Partit Popular i a Ciutadans, per l’altre. Alta polarització que va deixar als convergents lluny de l’objectiu de la seva campanya: aconseguir la majoria absoluta. ‘CiU volia ocupar l’espai d’Esquerra i no ho ha aconseguit’, segons el politòleg. Bartomeus va apuntar també als indicis previs a la campanya que assenyalaven que mentre que la valoració d’Artur Mas per part dels catalans era dolenta, la d’Oriol Jonqueras era ‘excepcionalment bona’. Una dada que, segons aquest analista, s’hauria d’haver tingut molt present a CiU. Pel politòleg, a més, ‘CiU mostrava grans signes de cansament ja el mes de setembre’.

Pel professor Joan Botella, ‘com més vots perdia CiU, menys pujava ERC’, assegurant que el partit liderat per Artur Mas ‘no ha perdut vots per ser poc nacionalista sinó per ser-ho massa’. Parlant del president Mas, per Joan Botella aquest ‘ha fet una conversió molt profunda que li ha suposat un sacrifici’. Segons el periodista Ricard Fernández Deu, per qui la campanya de CiU no ha estat encertada, ‘Mas no era el candidat per aquesta proposta sobiranista’. En contraposició, segons Fernández Deu, Jonqueras ha estat un candidat ‘tranquil, serè i segur de si mateix’.

Davant diverses preguntes del públic sobre fins a quin punt ‘l’efecte Duran’ ha perjudicat la campanya de CiU, per Joan Botella ‘pel públic general no hi ha affaire Duran’, però va anar més enllà assegurant que ara ‘a Catalunya s’especula sobre quant de temps continuaran sent amigues les lletres C i U’.

El triomf de Ciutadans

‘De no existir Ciutadans, ara estaríem parlant del PP com a segona força política’. Es tracta d’una afirmació d’Oriol Bartomeus, qui va assegurar que el partit liderat per Albert Rivera no és el ‘típic partit espanyolista’ i que ha aconseguit mobilitzar el vot de la gent menor de 50 anys que no vol votar al Partit Popular. Per Jordi Argelaguet Ciutadans ha sabut adaptar molt bé el seu missatge durant la campanya i això li ha reportat molts vots. Opinions que va subscriure el periodista Férnandez Deu.

Un dels altres protagonistes de la sessió va ser el Partit dels Socialistes de Catalunya, qui segons Oriol Bartomeus ha quedat fora de joc en l’escenari tan polaritzat d’aquestes eleccions. D’altra banda, per Bartomeus ‘l’electorat socialista té un greu problema de relleu generacional’, afirmació corroborada per Joan Botella, qui va assegurar que els socialistes catalans no aconsegueixen captar el vot jove.

La CUP, al Parlament

L’entrada de la Candidatura d’Unitat Popular al Parlament va ser també analitzada durant aquesta taula. Afavorida per l’alta polarització i per la percepció que es votava alguna cosa més que la composició del Parlament, aquesta força política ha obtingut tres escons, fet que resulta un fet positiu pel professor Argelaguet, qui va assegurar que ‘el Parlament ha de representar les diferents voluntats del poble i l’entrada de les CUP és una bona notícia’.  Sobre el paper que aquesta desenvoluparà a la Cambra, en opinió de Joan Botella ‘els partits alternatius, amb el temps, tendeixen a incorporar-se al a pauta general.

Quin govern resultarà del 25N?

Hipotesis diverses enfront d’un panorama incert. Segons Jordi Argelaguet, qui va ironitzar sobre la possibilitat d’un nou govern tripartit, ‘hi ha 64 diputats que no votaran mai la investidura del president Mas’, afegint ‘anem avocats cap a una situació molt complexa’. Per la seva banda, Oriol Bartomeus va fer una crida al nou Parlament perquè faci una llei electoral pròpia pel país.

Segons Joan Botella, sigui quin sigui el govern resultant, ‘la capacitat d’abordar l’extrema gravetat social i política actual no existeix’. Per al catedràtic, ara mateix ens trobem en una situació que va definir, citant al periodista Lluís Foix, com ‘grans temps, homes petits’.